Dissabte 2 de juliol de 2011. Gran trobada de Mercedaris a Montblanc

Dissabte 2 de juliol estrenem una nova imatge, la nostra. La primera de moltes altres sorpreses.

La gran trobada ja es a punt. Ens veiem al Col.legi de la Mercè a les 10 del matí. Som 45 Mercedaris apuntats. Esmorzar al claustre, visita a les antigues celebracions, acte central a l'església, i dinar al Molí del Mallol. La festa promet. Les emocions es comencen a descontrolar.  Estigues atent a aquest blog.

A la recerca del "Cor de Roure"

Havia arribat un missatge a la seu dels Mercedaris: calia recuperar el "Cor de Roure" que una donzella havia perdut. Calia posar fil a l'agulla i organitzar una expedició pels voltants de Santa Coloma de Queralt. La data: 18 de juny de 2011. A primera hora del matí ...

El Martell  el Nyà havien dissenyat l'estratègia, previ reconeixement del terreny. L'Alt Gaià serà nostre!

La concentració al Mas del Manco fou un èxit de participació. El Nyà donava les darreres instruccions per escrit!

Tot apuntava que l'objectiu era el Castell dels Queralt. Teníem notícies que el Cor de Roure s'amagava en una tomba.

Encara no feia 10 minuts que caminàvem ja ens havíem perdut. L'enemic havia tallat el camí del Jaume Llorach.

La primera reunió del nucli dur no es va fer esperar. Calia prendre decisions: havien segrestat el Callau.
Comptàvem amb l'ajut mèdic de la Masdéu pel que pogués passar. El Diego Mercado, com a psicòleg, intentava establir contacte amb els segrestadors.

L'operativa va funcionar. La Dolors Batalla va posar-se en contacte amb els helicòpters. Calia trobar-los: el camí i el Callau. L'enemic desconeixia l'estratègia Mercedària: portàvem un membre del Govern entre nosaltres. Ha,ha,ha...

En pocs minuts vam rescatar el Callau. S'havia disfressat de ianqui amb un toc de Biscuter. Els va despistar. Però continuàvem perduts. Calia trobar el camí.

Calia trobar més pistes. Es feia tard. La Moruno volia agafar el lideratge però l'Assemblea va tornar a confiar amb el Nyà i el Martell. Vam prescindir del Llorach com a guia. Els agents externs estaven a punt.

Immediatament es va posar en marxa la secció Científica. El Salvadó, amb la complicitat del Govern i del Callau van convèncer el Nyà i el Martell de cercar noves dades.

EUREKA! La pista era bona. Les petjades d'una bèstia de 30 o 40 milions d'anys revelaven el misteri tot i que la comissió científica i el govern en dubtaven. Calia assegurar el tret i fer comprovacions.

La secció Sexy ho confirmava. El Cor de Roure podia haver estat presoner d'un tossino gros i lleig com un senglar de 60 milions d'anys. El Martell i el Nyà al·lucinaven.

Un mar de dubtes: en què quedem? Com pot ser que una bèstia que no coneixem de 30, 40 o 60 milons d'anys s'hag endut el Cor de Roure. La Mar no s'ho podia creure. l'Elvira i la Farré, tampoc.

Es va convocar una nova Assemblea. Calia comprovar les proves i decidir què feiem. Estàvem perduts enmig dels boscos de l'Alt Gaià i no teníem res clar. La gana ens anava atrapant.

Calia convèncer el Martell i el Nyà de canviar l'estratègia. Així que vam iniciar reunions clandestines.

El Govern va acceptar les propostes de la Científica. Ara calia canviar la tàctica: OBJECTIU SANTA COLOMA. Calien reforços per trobar el Cor de Roure.

Després de comprovar que el Cor de Roure no era a l'ermita de Sant Jaume del Castell de Queralt, el Martell va convèncer l'estol Mercedari d'agafar el camí de Santa Coloma.

Un home savi de Santa Coloma ens va dir: "perduts i amb la panxa buida no aneu bé. Si em convideu al Colomí, després us duré al lloc secret on hi ha això que busqueu. Només jo conec com si entra" I així ho vam fer.

La Rosa Maria Borrell havia respòs ràpidament a la nostra crida i es va unir immediatament al Comitè de Direcció. L'estratègia estava a punt però demanaríem més reforços.
El Comitè Mèdic hi va donar la seva aprovació: ens en podíem refiar del Savi de Santa Coloma.

Després de dinar va arribar el Siscu Esteve. Calia informar-lo de tot. L'home savi de Santa Coloma ens guiaria.

El Joan Ramon Carol fou el darrer reforç. Expert Mercedari Colomí com el Callau, el Llorach i el Martell havien decidit ajudar-nos a la recerca del Cor de Roure. FORÇA MERCEDARIS!

Davant la porta del convent MERCEDARI de Santa Maria de Bell-lloc, el savi va pronunciar les paraules màgiques: COR DE ROURE; DIMONI QUE ET FAN UNA PALLA DOS DIMONIS; ASTRONAUTA AMB UN LLEÓ; OBRIU LES PORTES D'AQUEST TEMPLE A L'ESTOL MERCEDARI.

De sobte el temple s'obrí i apareixé un monjo cantant la SALVE REGINA en llatí. Ens indica que els seguíssim.

Ens vam quedar astorats. La tomba era allí mateix. Intacte, inviolada. El Cor de Roure era dins. Calia obrir-la.

Però una veu sortida d'entre les pedres va dir: EL COR DE ROURE NO EL TROBAREU SI ABANS NO PASSEU TRES DURES PROVES. HA, HA, HA... I la veu s'esvaí entre les pedres.

Benvolgut lector. Arribat aquest punt només cal que sàpigues que vam fer les ditxoses TRES PROVES. I tant que les vam fer, però la promesa MERCEDÀRIA i el nostre PUDOR fa que no te les podem explicar. Resten només a l'abast dels presents, que, tot sigui dit, les recordaran de per vida.

El Cor de Roure el vam trobar i li vam tornar a la donzella. La nostra aventura i el que vam haver de fer només ho saben els Mercedaris que hi eren presents i Sant Llorenç. Si aneu a Santa Coloma, entreu a l'església parroquial i veureu com el Sant encara se'n fot de les nostres ventures i desventures. Només ell i un autèntic Mercedari saben el que realment va passar. Si en coneixeu un, o una pregunteu-li.

Com entren les nenes a la Mercè?

Bona pregunta!

Situem-nos a l´any 1970:

El germà de la Rosa Ma Borrell, el Xevi, feia 6è i mossèn Rovira va exposar a la classe com veurien ells la incorporació de noies al col.legi.

Com era d'esperar: la resposta va ser altament positiva i sembla ser que mossèn Rovira ja tenia aquesta idea ballant-li pel cap des de feia temps.

O sigui que ja ho sabeu: la culpa o no de que vinguèssim les xiques, va ser dels companys d´aquella classe del Xevi Borrell, i del Rovira és clar.

La Rosa Ma que coneix molt bé el seu germà va insistir en que no fos una trola, però li va assegurar que no!

Per tant: ho donem per bò?

Una joia fotogràfica

Confrares, ens ha arribar una de les millors fotografies del Mercedaris. Ens d'aventurarem a dir que erem molt petits, 1r. o 2n de batxiller,  i que costa d'identificar els personatges degut a la qualitat de la imatge. Però és el que tenim. Alguns es coneixen perfectament. D'altres ens costarà una mica més, però entre tots plegats segur que n'identificarem una bona colla.

La fotografia en l'envia el Mercedari Josep Capdevila Fort. Moltíssimes gràcies Josep per la teva aportació.

Cliqueu a l'imatge per engrandir-la.

Our Coaches.

La fotografia també és de l'Antonio Gardenyes. Molt bona i bastant antiga. De quin curs deu ser?

The Mercedaris Team

Nou equip. Vella glòria!

Una fotografia que ens envia l'Antonio Gardenyes. Som-hi a endevinar-los tots!

De quin color era la samarreta?

Port de Sant Adrià (6 de juny de 2011)

Les trobades Mercedàries són un no parar!

Salvadó, Mateu, Planas, amb el Sr. Regidor

Joan, què li has dit?

Competició?

El Siscu que prega per tots!