UNA JORNADA CULTURAL PARTICULAR PEL CENTRE BCN

Obra coral en tres actes i una fuga final, del mestre Joan Callau

Autores proposta: Carmina i Laura
Direcció: ningú i així va anar en alguns moments
Repartiment (dramatis personae):

Diva Acte primer: LA GRAN CARMINA
18 actors principals, dos d'ells de baixa per cagarrines del mascle
6 actors secundaris, dues d'elles sense diàleg
1 RAJAT: el de sempre que molt bla, bla, bla i després que si un all, una ceba o un mal al peu. Què hi farem, ai las!!!
Durada: de 6 a les 2 de la nit aprox + una fuga a Reus-Montblanc de durada lliure depenent del ball
Vestuari: cadascú el seu i val a dir que el goig de les actrius va despertar algun que altre bon pensament entre la turba.
Il·luminació: defectuosa a la deessa lleona
Tramoista i transports: el Titus
QUEFA: Farré
Ajudant de la quefa: el Ramon
Escriba: el Martell

SINOPSI ACTE I

L'acció es desenvolupa en un escenari amb reminiscències egípcies, a la manera d'Aïda però sense música. Tothom es posa al voltant de la Carmina que es reencarna en Dyehuty, el déu de la saviesa per a transmetre a la plebs tot el coneixement de l'antic Egipte, de l'alt i el baix, de com es vivia i com es moria. Que si eres ric t'embalsamaven i si eres pobre, com sempre: dues pedres i a l'arena del desert, que hi falta gent. La seva veu deliciosa i embriagadora sols és interrompuda de tant en tant per algun comentari pretesament agut dels més pallussos que es resisteixen a imbuir-se de la sapiència dels déus. Miraculosament, i com que els déus són benèvols, no els castiguen. I així s'escolen dues hores, entre ceptres, faraons, enterraments, sarcòfags, estàtues, collarets, joies, ofrenes, llits amb aguanta-caps, mòmies (i no miro a ningú).

Mereixen especial menció dos moments: el de la contemplació d'una petita estàtua de l'IMHOTEP, conegut com el primer paleta. I la imaginació que es despertà en els simples mascles en veure un cinturó de ball que les antigues egípcies es posaven per a ballar (sense cap més atuell).

L'acte s'acaba amb l'expulsió de la secta mercedària del temple de la saviesa.

UNA JORNADA CULTURAL PARTICULAR PEL CENTRE BCN ( i 2)

SINOPSI ACTE II

Canvia el decorat. És de nit (amb la pèrdua de la saviesa perden la llum), hi ha mots cotxes, soroll i gent (una adaptació moderna de l'infern de Dant). Els nostres herois (herois?) estan arraulits sense saber què fer. Uns volen marxar i marxen (CAL RECORDAR QUE ALGÚ S'HA ESCAQUEJAT MISERABLEMENT). Els que queden es disposen a anar a buscar la barca per a travessar l'Hades i poder arribar fins a l'altre temple cultural.

Amb l'expulsió del temple la plebs està desorientada i comencen a patir els mals del món: tinc gana, criden alguns (entre els la Farré), on anem? clamen uns altres.

La desorientació els porta uns a anar peu, d'altres amb cotxe. El Toni i el Magí s'emocionen en saber que les seves dones s'han perdut dins d'aquell marasme, quan estan a punt de celebrar-ho apareixen elles.

La gana fa estralls, uns marxen abans, d'altres després. Uns mengen a mig camí d'altres arriben al segon temple de la saviesa i poden menjar. Per menjar han de passar la prova dels vigilants del menjar. El Magí (a tall d'Ulisses) es lliga a un pilastre i aconsegueix demanar entrepans, talls de truita i moltes croquetes. Tots pateixen pel primer grup que no arriba. El temps passa i les portes del temple estan a punt de tancar-se, per la qual cosa qui no arribi es quedarà per sempre més a l'Hades. Aconsegueixen arribar perquè la Borrell es reencarna en Moisès (sense barba) i aconsegueix, a tal de setè de cavalleria arribar a temps, havent d'aguantar la conyeta del populatxo.

SINOPSI ACTE III

La plebs mercedària acompleix la seva iniciació cultural (sense flauta) en la contemplació dels esdeveniments i peripècies d'un matrimoni americà que es dirigeixen paraules abruptes, barroeres i malsonants, que els hi són un bàlsam pel seu esperit, ja que tot i mirar-se la seva parella poden pensar: "mira lo nostro no és tan greu!".

L'acte acaba amb la discussió d'allò que s'ha entès i fent fer als pobres actors una foto de grup.

FUGA FINAL

Després de caminar ben bé mitja hora, la secta mercedària va trobar un lloc de repòs i d'abeuratge. En acomiadar-se uns cap a Reus, d'altres a Badalona i Sant Cugat, i altres que es quedaven a dormir a BCN, van notar que si almenys no eren més savis sí que estaven més cansats que al matí.

NOTA: Queda pendent per la trobada d'Agramunt el mural dels tangues!!!!

© Joan Callau Bartolí. Reservats tots els drets.

Rojals & Cogullons, novembre 2011

6 de novembre de 2011 :: Excursió amb sabtes de xarol (dixit l'alonsu del Callau) per l'estol Mercedari que no calla mai. Conduïts pel Joan Salvadó no es va perdre ningú -no com quan condueixen d'altres- ni va prendre mal cap hom ni cap don. La crònica de la jornada és curta i lleugera: recepció a Montblanc pel Nyà que no va caminar, amb cotxe a Rojals, prepararatius calents, a caminar, fang, costa amunt, esmorzar dins el pou de gel amb vi del Montsant, Cogullons, costa avall, fang i dinar boníssim a la Socarrimada de Rojals. Genial!

Fotografia: © Titus Güell