El bar de La Palma el porta el Joan Sanjoan, mercerdari també, però anterior. Va ser el qui va ensenyar els primers acords de guitarra al Magí, al Sugar... Era i és un hippie, i segueix amb els cabells llargs, encara que amb menys quantitat i blancs. Per Tot Sants, se'l pot veure venent castanyes a la plaça de Mercadal.
Cronologia dels fets:
El qui us parla i senyora ens vam presentar a les 9 hores, tal com havíem quedat amb la jefa Farré, per preparar-ho tot. Com els reis mags d'orient, portàvem com a presents, 3 braços de gitano.
Allí ja ens esperava la jefa abans esmentada i també el Titus, que com està de vacances surt amb el cotxe i la Yasmine amb un senyor holandès amb panxeta, però que està aprenent el català i que no fa cap lleig a les olives arbequines. També hi havia una parella amb un gos, que eren amics de la Yas (la parella, no el gos).
Com en comptagotes van començar a arribar els mercedaries i citaré l'ordre d'arribada, perquè un servidor, a mida que entraven i besaven a tothom, els cridava per escollir el menú (entrepans), a la vegada que els recomanava la llangonissa d'Almoster. Noti senyor Callau, que dic llangonissa no butifarra.
Ordre d'arribada (amb un 80-90 % d'encert)
-Magí el semàntic i la Lucy, que es van interessar pel fet que en aquest local hi poguessin entrar gossos.
-El Roca, que cada vegada té més bigoti i la Tere que cada vegada és més mercedaria.
-El Ramon, que fa de marit de la Montserrat Farré i que estava veient el futbol a casa.
-La Rosa Maria Masdeu, que es va presentar sense el Chivas pel Rondinaire.
-El Diego, que tot i ser psicòleg, no se'n va enterar i va aparèixer en primera convocatoria a les 8 i, és clar, no hi va trobar a ningú.
-La dolça Mar, que està cada vegada més maca (deu ser l'embaràs) i el Punset, que cada vegada té més panxa (deu ser també l'embaràs).
-L'Esteve Roig, (que algú m'expliqui on l'han operat collons!) i la simpàtica Núria, que cada vegada és més mercedaria també.
-L'Elvireta de Tarragona i el que li fa de marit, el Ton, que formen part del Seguici de Tarragona, però que es van apuntar a la trobada, encara que es fes a Reus..
-Els de la vila ducal: Nya “el correcaminos”, la Maribel la marxosa, la Montserrat Palau i el Toni, (parella que sempre surten bé a les fotos), van arribar més o menys a la vegada. Un cop tots petonejats i asseguts, els amfitrions van començar la feixuga tasca de repartir els bocates que el Sanjoan, amb més voluntat que manya, anava fent. Val a dir que la llangonissa mosterenca va triomfar i el pa del Mercadona era bo. Les olives també van volar.
Després, a l'hora dels postres, el Rondinaire va felicitar a tots per la trobada a la vegada que informava del fet que una parella de mercedaris, segons havia avançat el Féisbuc, esperava bessonada. No es va aclarir qui era. Aleshores el pseudoPunset, va aprofitar per fer-nos una xerrada sobre el per què del naixement de bessons. Val a dir que va estar brillant, en la seva línia habitual, potser declamativament un xic feixuc, degut possiblement a l'alcohol acumulat amb els dinars d'empresa.
Després, el Titus, que està de vacances i surt amb el cotxe, ens va sorprendre a tots apareixent amb un cotxet per a nens carregat de joguines i autoanomenant-se padrí de la bessonada. Arribat aquest punt el vi, la cervesa i el carajillo d'anis del Diego ja feien estralls. El Sanjoan s'ho mirava.
Un cop fetes les comptes per l'Esther, que d'això en sap un rato, es va procedir a fer el pagament. Cap incidència destacable. L'Esteve i la Núria van escampar la boira i es van acomiadar. Suposo que tenien plans millors. El Punset i la Mar també van escampar la boira i es van acomiadar. Suposo que tenien son. La resta vam anar a la Fàbrica (no la de treballar si no la de ballar).
Allí, com queda palès en el reportatge fotogràfic del Feisbuc, tothom va ballar amb tothom, al voltant de la figura d'un elefant (amb ullals inclosos) que no sé que cony fa al mig de la pista de ball però en fi... El Diegoi el Quim no van ballar gaire. Miraven. El Ramon i el Quim es feien el graciosos amb la cambrera i els dos van acabar fent caure els seus cubates per damunt la barra. Tot plegat patètic. Els demés, mentrestant seguient ballant al voltant de l'animal amb ullals.
Menció especial a l'hora de moure el cos (no dic amb gràcia, dic moure el cos) pel Titus. La Rosa Maria crec que va quedar marejada de com la feia girar el Titus.
La Maribel, segons van acordar el Diego i el Rondinaire (que miraven), balla molt bé. El Nyà que segueixi corrent.
També es mouen amb elegància el Magí i la Lucy (es nota que fan ball de saló), així com la Montse Palau i el Toni.
La Farré i el Ramon no destaquen però se'ls veu que ballen enamorats.
La Tere es nota que s'hi dedica i té aptituds. El del bigoti ha de millorar.
L'Elvira i el Ton demostren que formen part del seguici i es mouen amb coordinació.
La parella de la Yas s'apunta a tot i per tan van ballar com el qui més, així com l'Esther que va passar del Rondinaire i va ballar amb qui va voler.
Quan va arribar el moment en que el cos mercedari va dir prou, tots van vam sortir al carrer, on ens vam seguir petonejant i abraçant i desitjant-nos un bon any comme il faut.
Arribat aquest punt, cadascú va marxar cap a casa seva. Bé, segons informacions no contrastades, alguns-es van seguir la marxeta fins a altes hores de la matinada, però no direm noms!
© Quim Sugrañes
Tarragona, 3 de gener de 2012
Reportatge fotogràfic: © Titus Güell, que mai es deixa la màquina.
