LA TARDOR I LA CASTANYADA (1a part)

(Redacció encarregada al Joan Callau :: 31 d'octubre de 2011)

La tardor és una estació de l'any molt bonica. Les fulles d'alguns arbres es tornen marrons i grogues i van caient. Els dies s'escurcen i comença a fer més fred, és per això que les persones de més de 50 anys surten de casa amb una rebequeta. A la tardor també es cullen les castanyes i els panellets, les castanyes als arbres i els panellets de terra com les maduixes.

El dia 1 de novembre es celebra el dia de tots sants i la gent va al cementiri. També es fa la castanyada. La castanyada és menjar castanyes, panellets i moniatos fins a rebentar. Molta gent agafa una castanya perquè veuen molt de vi, xampany i moscatell i coses semblants.

Jo he anat a fer la castanyada a un poble que es diu Cornudella. Segons vaig comprovar és per allà on Cristo va perdre la segona espardenya. Hi vaig anar amb la meva senyora. La meva senyora porta el cotxe (i mana a casa). Vam anar a Cornudella perquè allà hi viu el Roca. El Roca viu a Cornudella perquè s'ha enamorat bojament de la Teresa de Cornudella. El Roca ha millorat amb els anys, de petit serrava escales i ara fa uns llagostins amb ceba que ens hi vam llepar els dits dels peus.

Quan hi vam arribar ja hi eren el trio setrillera. També hi vam trobar la Palau Carreras i el Toni. El Toni li fa de marit. Després vam saber que van amb Jarlei Davison. Tots els que van amb Jarlei els hi agrada el rocanrol i el sexe. La Palau Carreras va prometre que penjaria una foto seva al feisbuc. La foto és d'ella a tope motard.

Va venir també el Roig de Cornudella amb la Núria. Al Roig ningú l'esperava i tothom va estar molt content. Tothom opina que el Roig és el que ha millorat més de tots els nois. Ha passat de ser un fregall amb ulleres a ser un paio catxes, catxes. Tampoc té panxa a diferència d'alguns pallussos.

Els últims amb arribar van ser els que viuen més a prop, la Farré i el Ramon. El Ramon fa de marit de la Farré. Viem quedat a les deu i van arribar prop de les dotze. La Farré diu que sempre arriben tard i no és mai culpa seva. Molts se la van creure.

Vaig portar Lacasitos pel Roca. Al Roca li agraden els Lacasitos blaus. Diu que l'animen molt i que la Teresa està més contenta.

Vam començar el dia perdent-nos entre naltros dues vegades abans d'arribar a Escaladei. Escaladei és un monestir aixafat. El van aixafar fa un munt d'anys uns que vivien per allí i que no podien veure els frares. Vam fer moltes fotos sobretot el Titus i el Martell. Vam visitar una cel.la reconstruïda. El Toni es va fotre de lloros mentre mirava el lloc on el monjos feien pastetes amb moltes coses.

Després d'Escaladei vam a anar a veure uns germans que fan vi ecològic. Vam anar a Poboleda. Ecològic vol dir que tot es fa amb cagarades de cavalls i de vaques. El senyor que ens va atendre va parlar molt. Vam tastar vins. La Farré va estar a punt de cantar Asturias patria querida. Van arribar el Magí (Dillinger) i la Lluci. El Magí li fa de marit a la Lluci. El Magí va venir amb un barret. El barret semblava el del Umperi Bogar. El Roca també portava barret. Ja teníem dos barretaires. El Magí i el Roca no van tenir gelos del barret de l'altre i no es van barallar. La visita va durar molt i ens ho van explicar molt bé. Van explicar com feien el vi. Per què un és més car que un altre. Que a prop de les carreteres hi ha més papallones. Que si un es diu Macabeu, l'altre es diu garnatxa. Que si el venen al Canada, als Estats Units i a Tegucigalpa. Vam veure que el Magí hi entén de vins. Com és natural quasi bé va parlar més el Magí que el pagès que ens ho explicava. El Titus no parava de fer fotos i el Martell de prendre notes. Ens vam pensar que ens faria un examen.

Després de la visita vam anar a dinar. El Ramon va dir que tenia l'estómac enganxat a l'esquena. Al restaurant hi havia un recipient amb Lacasitos. Els blaus se'ls havia menjat el Roca. Per dinar ens ho vam menjar tot i no ens van haver de renyar. Vam menjar botifarra negra i blanca, pops, bunyols, patates amb anxoves, pa torrat sense all perquè no en tenien,callos amb cigrons que al Ramon no li agraden, rap amb romesco, corder, patates rosses, samfaina, mongetes seques. També hi havia un plat que no vam entendre: llangonissa. Resulta que la llangonissa és la botifarra crua. Jo i el Martell vam haver de preguntar al cambrer que què era allò.