A Sant Joan

Amb el guia Salvadó hem anat d’excursió,
6 Mercedaris n’eren i 4 què si avingueren.
Les muntanyes anem pujant, mica en mica i anem parant,
una font n’és trobada i molt ben explicada.
Però un arbre què no servia ens tapava l’alegria,
el vàrem apartar i fotos vam poder tirar.
El paisatge es de tardor, però sort de l’olor,
sense aigua caiguda cap fulla punxeguda,
els arbres esperant, algun núvol descarregant.
L’herbolari van muntar unes noies aplicades,
i les fulles recollides amb diaris son secades.
Quant la gana apretava vam anar a veure la Pascula,
allí vam reposar per després continuar.
Més amunt ens vam trobar una bassa per banyar,
com no ens van deixar una foto vam inventar.
Des del mirador, dreta, esquerra, dalt i baix,
mig Catalunya n’és divisada i admirada.
No hem vist Montserrat però poc ha faltat,
la boira ens ha privat de tan bona visibilitat.
Arribem a Sant Joan, una ermita n’és trobada;
una campana n’és tocada i la roca de sota fotografiada.
Una cova que hi ha allà, també ens va emocionà,
baixant anem al tanto, que el camí va de canto.
I cuidado a antrepussar per les pedres què hi ha;
a baix em arribat i Montblanc està esperant.
Uns Mercedaris amb gana busquen on menjar,
amolts llocs ens han dit no, fins que un ens ha donat la solució.
Passin, mengin, i disfruitin,
i fins la propera excursió quan ho digui el Salvadó.

© Titus Güell Torner