A la recerca dels papers perduts

Dijous 19 de maig de 2011, dia triat per l'acció.

Els tres exploradors escollits assalten el col.legi a la recerca dels papers perduts 35 anys enrera.

El nostre contacte al col.legi ens espera i ens acompanya al nostre tresor preuat: l'arxiu documental.

Amb un contacte tan benèvol com l'Albert Palacín segur que tot anirà perfecte.

Comencem per planificar l'estratègia a seguir.

Es qüestió d'anar al grà i no perdre temps, ja hem perdut 35 anys, que no són pocs!

Au và Salvadó, no xerris tant que ens espera el tresor.

L'arxiu documental és a l'habitació que ocupava antigament el que ens va convidar a descobrir la cançò-himne del nostre grup.

En plena feina de recerca: el Salvadó amb els papers i el Martell remenant les claus.

Els cinquanta passats els obliguen a posar-se les ulleres sinò no hi veuen tres damunt d'un ruc.

El Marquet enregistrant les proves.

Es resisteix a posar-se les ulleres, però no tardarà a fer-ho. Ja les porta penjades del coll.

I ja comença a fer de les seves amb el braç embolicat.

Després dels documents anem al magatzem de ciències naturals.

El Salvadó i el Palacín xerren tot mirant el llibre del 40è aniversari de col.legi.

El Martell remenant un herbari de la nostra época...

...però no troba cap fitxa del nostre grup, caram!

el que si troba és una cosa que li agradarà a un dels tres...

Nyà, mira quins fòssils, diu el Martell.

El Nyà s'emociona i vol fardar dient d'on creu que són i com es diuen, però la caga amb la procedència.

;-O

El Salvadó tenia una espina clavada de quan era un cadell intern al convent: pujar per aquelles escales que anaven al cel.

Després de 35 anys va poder assolir-ho amb felicitat!

Els dos nens dalt les esgolfes amb cara de felicitat, després de comprovar que no hi havia gat amagat.

Que cony, el Marquet també vol xafardejar.

Després de baixar del cel tornem a la terranalitat però sense deixar la divinitat (rodoliiiiiiiiiiiii!).

El Martell i el Salvadó volen entrar a les cambres on a més de dormir hi havien fet mooooltes altres coses.

I també per si troben los salencios que el Gardenyes va perdre, o li van fotre!

El Nyà no era intern (i li sap greu) però, mentre els altres van xerrant, ell no perd el temps i descobreix que el seu esperit encara és present al vestíbul.

Un quadre que va fer amb linòlium, els linòliums que recorden els tres, però no recorden si eren encarregats pel Curieses o pel Guri.

Un dilema a resoldre.

Ara sí, ens decidim a entrar a les cambres.

Els mateixos llits, potser els mateixos matalassos, les mateixes portes, potser la mateixa pintura...

Ai quins remenbers!

...els mateixos armaris...

...les guixetes model anys seixanta.

A veure si trobem encara els calçotets d'algú...o los salencios tan preuats...

...ni calçotets ni salencios, però el Martell troba la seva guixeta!!!!

El Salvadó fuig esperitat, li agafa un atac d'enveja: "collons, vull trobar la meva guixeta!" diu.

Orgullòs, el Martell vol testimoniar la veracitat de la troballa.

No ho va dir, però pel seu cap segur que li va passar de pendre el moble cap a casa.

Al costat de les habitacions els serveis.

Els mateixos rentamans, potser els mateixos miralls...

Encara hi ha aigua al terra d'algú que s'ha dutxat recentment, l'utilizen els alumnes actuals del col.legi per després de la classe de gimnàstica.

No ens hem poden estar de xafarejar-ho tot.

Ara toca el menjador, amb la finestra per on sortien els plats al fons.

I de la sala d'actes, us enrecordeu? avui sala de gimnàs.

Al fons a l'esquerra el "potro" que encara existeix però amb les potes canviades i més baixet...

...però el "plinto" encara és el mateix!!!!

el mateix amb el qual el marquet s'hi va malmetre per primera vegada una de les seves extremitats superiors.

Després de 35 anys no ha canviat rés: ni el plinto ni l'extremitat del marquet!

Amb això els nostres protagonistes tornen al lloc de trobada, amb la placa de record encara penjada a la paret.

Aviat es compliran 60 anys de la fundació del "Colegio de Nuestra Señora de la Merced"

Abans de marxar els tres exploradors volen inmortalitzar la seva primera campanya de recerca al jardi del claustre, tot pensant en l'estona viscuda i que probablement sense el Palacín (gran home) haguès estat més difícil.

Però tornaràn...l'aventura continuarà...

...és que encara no han trobat ni tots els documents que buscaven, ni fotos, ni...

...los salencios del Gardenyes!!!!!

THE END