Cronica d'allò que s'esdevingué en la festivitat de Santa Mònica d'Hipona que se celebra abans de Sant Ramon no Nat.

On s'expliquen los feits que succeïren, les dolces coses que es digueren; les fines menges que es menjaren, les veres paraules que es digueren, qui no va venir i per què Sant Ramon no Nat era no Nat i on va no nèixer.

En l'hora Vespre s'ajuntaren a la Plaça de Sant Francesc 10 donzelles formoses i joliues i 10 hòmens, que què voleu que us digui... En foren els primers arribats els de Sta. Coloma, la Masdeu i els de la terra del torró. Però en el moment de la partida hom hi era, cofois i energètics predisposats a la caminada.

N'eren de tots llocs: De terra del torró, del costat d'un monestir, d'aquell lloc agermanat amb París i Londres, de terra de turistes, de terra mai conquistada pels romans i d'altres d'allà on ho conquistaren tot, del costat d'un riu, d'un poble verd i d'on fan calaixeres.

N'eren de totes les hechures: llargs i prims, amb abdominal i sense, i dos amb mostatxo que més d'un es pensà que si era la Guàrdia Civil, fins que en parlar ja es veié lo allí hi havia i tothom respirà.

Lo primer que hagueren de fer és acordar llur parla per tal que tothom pogués saber les veres paraules que es dirien durant tot lo dia. Resultà que per un error d'educació n'hi havia que deien LLANGONISSA a allò que és la BOTIFARRA CRUA i d'una LLARGA ESTONA n'hi deien UN MOMENT, PUJAR I BAIXAR.

Un cop en lo lloch se tragueren dels sarrons fines i abundoses menges, ja que donchs los nois i les noies que allí s'ajuntaren són entrats en una edat que es mira més la vianda que l'andanda. Mentre tres donzelles i dos homenots se remullaren lo melic en aigua regalada que estira la pell i fa anar la sang més depressa

Hi hagué pernil i llonaganissa (de veritat), cocs amb butifarra crua, dolces figues amb pernil, arròs vegetal un pic coentó, pastís de peix, truites de carbassó, olives de tota mena, comprades i fetes a casa, botifarra negra i blanca, empanada del monestir i CROQUETES DE LA SOGRA que arrencaren l'aplaudiment i l'entusiasme de la parròquia. De postres carquinyolis i teules, safatetes de dolç (1 cada 5) i bombons. Tot empassat amb aigua regalada de la font i vi del priorat que no es podia veure amb got de plàstic (per què no? perquè no), dolça ratafia i licor de ensiamada.

La mestressa, com que la primera volta que hi anaren se portaren bé, sense cremar lo bosc ni enderrocar la casa ni menjar-se los peixos de la bassa, els oferí les seves millors cadires i taules per tal que no haguessen de menjar en lo sòl com fan los cans.

Amb quin goig i quina delícia fou tot menjat i amb quina compostura més continguda fou tot engolit (jo repetiré, passa'm el pernil, algú vol més figues?, collons que bones les croquetes (la meva sogra les fa a mà), jo no trauré el bocata, què hi fots a les olives?, ei que no he provat l'empanada, ai no puc més...; té fot-li al porró...).

Passaren tot seguit a explicar veres històries. Així s'escoltà la del lloro parlador, la de la gitana educada, la del pot de préssec, la de la tenda del Holmes, la del repartiment del pipí, la del bon arquebisbe que ajuda al capellà nou i altres més que se'n faria llarg de racontar.

Amb lo pap ple i lo xarel.lo corrent per les venes se'n pujaren a la Miranda (que és allí on era un moment de res, pujar i baixar). Un creia que era una mossa de bon veure, l'altra que si una fada del bosc i el de més enllà no creia res. Era un lloch sota la falda dels estels, espaiós i cobert de fina i tova herba que feia goig de jaure-hi. Allí se sabé què la Casiopea no era una marca de gasosa, i que la Via Làctea no era semidesnatada. També es cogità si l'all-i-oli podia ser fet per una fembra amb menstruació o no. S'era tan elevat, lo lloch, que es veia Agramunt i Mafet i los llochs de Lilla, Barberà, Pira, Forès i el peatge de l'autopista. També hi hagué qui veié altres coses i qui no veié res perquè es quedà a la fila dels mancos.

També es racontà la meravellosa història de Sant Ramon No Nat i perquè axins se'n deia i quines en foren les causes i quins els motius i en quin poble de la Segarra fou No Nat (en eixe punt fallà la memòria, però tothom hi estigué d'acord) i en quin altre té un Monestir i quin Ramon l'havia de visitar.

Una volta tot dit, cogitat i expressat se'n retornaren a lo lloch on se menjà per acabar la nit amb dolços càntics de les seves veus blanques.

Tothom retornà a llurs vides amb lo esperit enlairat, l'ànim animat i la panxa ben plena i esperant amb deler que eixe dia no haja estat lo últim de compartir amb los amichs.

VET AQUI UN GAT, VET AQUÍ UN GOS I EL ROVIRA JA S'HA FOS

VET AQUÍ UN GOS, VET AQUÍ UN GAT I EL ROVIRA S'HA RAJAT

Resum documental i escrit d'UNA NIT SOTA LES ESTRELLES.

1.- Els primers d'arribar, com sempre, els de Sta. Coloma.
2.- La Borrell va venir vestida de Tintin
3.- La Farré estava pressionada pels núvols que hi havia. Se sentia culpable d'haver canviat el dia.
3.- El mestre Salvadó tenia una cosa americana dita Geclac
4.- La Carmina va tenir l'Orla un mes i mig després
5.- EL ROVIRA NO VA VENIR.
6.- Hauríem de declarar les truites del Salvadó PATRIMONI MATERIAL DELS MERCEDARIS. El Ramon sé que hi està d'acord.
7.- A la Maribel i el Nyà només els hi faltava portar una cassola amb fricandó.
8.- Vàrem acordar que les properes sortides el menjar el portaran el Salvadó i el matrimoni corre-caminos. Els demés portarem la gana
9.- No hi ha com anar a sopar a un poble una setmana després de la Festa Major. Encara hi ha les taules i cadires.
10.- EL ROVIRA NO VA VENIR
11.- Fer la pujada dins el cotxe del Nyà a ritme de Bob Seger és Brutal....
12.- El Josep M. (que viu a Buckingam-Bòrrell) va demostrar la perícia en la conducció.
13.- Vam arribar a un lloc dit les 3 Creus, però resulta que només n'hi havia 2
14.- Hi va haver un DISENSO gros entre el Salvadó i el matrimoni Maribel-Nyà sobre en quina direcció hi havia Prades.
15.- EL ROVIRA NO VA VENIR
16.- El Josep M. va demostrar que a part d'arrencar queixals reflexiona sobre la vida i explica un xiste magnífic sobre un pot de préssec gran i l'oftalmòleg.
17.- Vàrem descobrir que quan es reuneixen uns Mercedaris tota la nit l'esperit del Punset es manifesta i es reencarna, en aquest cas en el Martell, que creu en la reencarnació, però que no ens ho va voler-ho explicar.
18.- Vàrem aprendre un munt de coses sobre les casiopees, plèiades, taure, àries (la Maribel és doble àries) i tota la petulèia, gràcies a la Farré i al Martell.
19.- El Ramon i la Farré van portar el ressopó en forma de safateta de cruassants.
20.- EL ROVIRA NO VA VENIR
21.- Vàrem descobrir que el Salvadó pot fer 2 coses alhora: RONCAR i ESCOLTAR el què diuen d'ell (una cosa fantàstica).
22.- La Masdeu (Plusdieu) ens va fer un miting laboral sobre la situació de l'atenció sanitària al tarragonès.
23.- Els més dominguerus van ser el matrimoni Laura-servidor amb el nostre magnífic edredó dins de la bossa de plàstic.
24.- La Masdeu portava coixí i coixinera
25.- EL ROVIRA NO VA VENIR.
26.- La Carmina va anar aa dormir a l'habitació de l'edredó.
27.- Vam marxar sense CONSENS de cap a quina direcció hi havia Prades.
28.- Una proposta assenyada d'enviar un correu al Rovira que digués "Rovira Mamon" no va prosperar.
29.- Hi va haver 3 preguntes transcendentals que no van despertar l'entusiasme general, excepte al Josep M. i al Salvadó (que les despatxava amb displicència).
30.- EL ROVIRA NO VA VENIR
31.- Ah!, per cert, vàrem veure una pluja d' estels molt guapa!!!!!
32.- A trenc d'alba, amb el Martell i la Maribel clapant, vàrem aixecar el campament

© Joan Callau Bartolí

Firagost Valls 2011

Quadre d'Enric Adserà Riba, de la sèrie "pareds del meu taller"

Zona Sud presideida per la Maria del Mar

Zona Nord presidida pel Gran Callau

Concurs de beure amb porró Firagost 2011 :: el Quim va quedar primer!

Laura (Callau), Jaume i Titus

Visita a la Firagost de Valls i sopar amb coques de recapte Cal Rovira amb vins i dolços portats per tots els Mercedaris. (2 d'agost de 2011)