UNA JORNADA CULTURAL PARTICULAR PEL CENTRE BCN ( i 2)

SINOPSI ACTE II

Canvia el decorat. És de nit (amb la pèrdua de la saviesa perden la llum), hi ha mots cotxes, soroll i gent (una adaptació moderna de l'infern de Dant). Els nostres herois (herois?) estan arraulits sense saber què fer. Uns volen marxar i marxen (CAL RECORDAR QUE ALGÚ S'HA ESCAQUEJAT MISERABLEMENT). Els que queden es disposen a anar a buscar la barca per a travessar l'Hades i poder arribar fins a l'altre temple cultural.

Amb l'expulsió del temple la plebs està desorientada i comencen a patir els mals del món: tinc gana, criden alguns (entre els la Farré), on anem? clamen uns altres.

La desorientació els porta uns a anar peu, d'altres amb cotxe. El Toni i el Magí s'emocionen en saber que les seves dones s'han perdut dins d'aquell marasme, quan estan a punt de celebrar-ho apareixen elles.

La gana fa estralls, uns marxen abans, d'altres després. Uns mengen a mig camí d'altres arriben al segon temple de la saviesa i poden menjar. Per menjar han de passar la prova dels vigilants del menjar. El Magí (a tall d'Ulisses) es lliga a un pilastre i aconsegueix demanar entrepans, talls de truita i moltes croquetes. Tots pateixen pel primer grup que no arriba. El temps passa i les portes del temple estan a punt de tancar-se, per la qual cosa qui no arribi es quedarà per sempre més a l'Hades. Aconsegueixen arribar perquè la Borrell es reencarna en Moisès (sense barba) i aconsegueix, a tal de setè de cavalleria arribar a temps, havent d'aguantar la conyeta del populatxo.

SINOPSI ACTE III

La plebs mercedària acompleix la seva iniciació cultural (sense flauta) en la contemplació dels esdeveniments i peripècies d'un matrimoni americà que es dirigeixen paraules abruptes, barroeres i malsonants, que els hi són un bàlsam pel seu esperit, ja que tot i mirar-se la seva parella poden pensar: "mira lo nostro no és tan greu!".

L'acte acaba amb la discussió d'allò que s'ha entès i fent fer als pobres actors una foto de grup.

FUGA FINAL

Després de caminar ben bé mitja hora, la secta mercedària va trobar un lloc de repòs i d'abeuratge. En acomiadar-se uns cap a Reus, d'altres a Badalona i Sant Cugat, i altres que es quedaven a dormir a BCN, van notar que si almenys no eren més savis sí que estaven més cansats que al matí.

NOTA: Queda pendent per la trobada d'Agramunt el mural dels tangues!!!!

© Joan Callau Bartolí. Reservats tots els drets.