diumenge, 13 de novembre del 2011
UNA JORNADA CULTURAL PARTICULAR PEL CENTRE BCN
dissabte, 12 de novembre del 2011
UNA JORNADA CULTURAL PARTICULAR PEL CENTRE BCN ( i 2)
SINOPSI ACTE II
Canvia el decorat. És de nit (amb la pèrdua de la saviesa perden la llum), hi ha mots cotxes, soroll i gent (una adaptació moderna de l'infern de Dant). Els nostres herois (herois?) estan arraulits sense saber què fer. Uns volen marxar i marxen (CAL RECORDAR QUE ALGÚ S'HA ESCAQUEJAT MISERABLEMENT). Els que queden es disposen a anar a buscar la barca per a travessar l'Hades i poder arribar fins a l'altre temple cultural.
Amb l'expulsió del temple la plebs està desorientada i comencen a patir els mals del món: tinc gana, criden alguns (entre els la Farré), on anem? clamen uns altres.
La desorientació els porta uns a anar peu, d'altres amb cotxe. El Toni i el Magí s'emocionen en saber que les seves dones s'han perdut dins d'aquell marasme, quan estan a punt de celebrar-ho apareixen elles.
La gana fa estralls, uns marxen abans, d'altres després. Uns mengen a mig camí d'altres arriben al segon temple de la saviesa i poden menjar. Per menjar han de passar la prova dels vigilants del menjar. El Magí (a tall d'Ulisses) es lliga a un pilastre i aconsegueix demanar entrepans, talls de truita i moltes croquetes. Tots pateixen pel primer grup que no arriba. El temps passa i les portes del temple estan a punt de tancar-se, per la qual cosa qui no arribi es quedarà per sempre més a l'Hades. Aconsegueixen arribar perquè la Borrell es reencarna en Moisès (sense barba) i aconsegueix, a tal de setè de cavalleria arribar a temps, havent d'aguantar la conyeta del populatxo.
SINOPSI ACTE III
La plebs mercedària acompleix la seva iniciació cultural (sense flauta) en la contemplació dels esdeveniments i peripècies d'un matrimoni americà que es dirigeixen paraules abruptes, barroeres i malsonants, que els hi són un bàlsam pel seu esperit, ja que tot i mirar-se la seva parella poden pensar: "mira lo nostro no és tan greu!".
L'acte acaba amb la discussió d'allò que s'ha entès i fent fer als pobres actors una foto de grup.
FUGA FINAL
Després de caminar ben bé mitja hora, la secta mercedària va trobar un lloc de repòs i d'abeuratge. En acomiadar-se uns cap a Reus, d'altres a Badalona i Sant Cugat, i altres que es quedaven a dormir a BCN, van notar que si almenys no eren més savis sí que estaven més cansats que al matí.
NOTA: Queda pendent per la trobada d'Agramunt el mural dels tangues!!!!
© Joan Callau Bartolí. Reservats tots els drets.
diumenge, 6 de novembre del 2011
Rojals & Cogullons, novembre 2011
6 de novembre de 2011 :: Excursió amb sabtes de xarol (dixit l'alonsu del Callau) per l'estol Mercedari que no calla mai. Conduïts pel Joan Salvadó no es va perdre ningú -no com quan condueixen d'altres- ni va prendre mal cap hom ni cap don. La crònica de la jornada és curta i lleugera: recepció a Montblanc pel Nyà que no va caminar, amb cotxe a Rojals, prepararatius calents, a caminar, fang, costa amunt, esmorzar dins el pou de gel amb vi del Montsant, Cogullons, costa avall, fang i dinar boníssim a la Socarrimada de Rojals. Genial!
Fotografia: © Titus Güell
dilluns, 31 d’octubre del 2011
LA TARDOR I LA CASTANYADA (1a part)
(Redacció encarregada al Joan Callau :: 31 d'octubre de 2011)
La tardor és una estació de l'any molt bonica. Les fulles d'alguns arbres es tornen marrons i grogues i van caient. Els dies s'escurcen i comença a fer més fred, és per això que les persones de més de 50 anys surten de casa amb una rebequeta. A la tardor també es cullen les castanyes i els panellets, les castanyes als arbres i els panellets de terra com les maduixes.
El dia 1 de novembre es celebra el dia de tots sants i la gent va al cementiri. També es fa la castanyada. La castanyada és menjar castanyes, panellets i moniatos fins a rebentar. Molta gent agafa una castanya perquè veuen molt de vi, xampany i moscatell i coses semblants.
Jo he anat a fer la castanyada a un poble que es diu Cornudella. Segons vaig comprovar és per allà on Cristo va perdre la segona espardenya. Hi vaig anar amb la meva senyora. La meva senyora porta el cotxe (i mana a casa). Vam anar a Cornudella perquè allà hi viu el Roca. El Roca viu a Cornudella perquè s'ha enamorat bojament de la Teresa de Cornudella. El Roca ha millorat amb els anys, de petit serrava escales i ara fa uns llagostins amb ceba que ens hi vam llepar els dits dels peus.
Quan hi vam arribar ja hi eren el trio setrillera. També hi vam trobar la Palau Carreras i el Toni. El Toni li fa de marit. Després vam saber que van amb Jarlei Davison. Tots els que van amb Jarlei els hi agrada el rocanrol i el sexe. La Palau Carreras va prometre que penjaria una foto seva al feisbuc. La foto és d'ella a tope motard.
Va venir també el Roig de Cornudella amb la Núria. Al Roig ningú l'esperava i tothom va estar molt content. Tothom opina que el Roig és el que ha millorat més de tots els nois. Ha passat de ser un fregall amb ulleres a ser un paio catxes, catxes. Tampoc té panxa a diferència d'alguns pallussos.
Els últims amb arribar van ser els que viuen més a prop, la Farré i el Ramon. El Ramon fa de marit de la Farré. Viem quedat a les deu i van arribar prop de les dotze. La Farré diu que sempre arriben tard i no és mai culpa seva. Molts se la van creure.
Vaig portar Lacasitos pel Roca. Al Roca li agraden els Lacasitos blaus. Diu que l'animen molt i que la Teresa està més contenta.
Vam començar el dia perdent-nos entre naltros dues vegades abans d'arribar a Escaladei. Escaladei és un monestir aixafat. El van aixafar fa un munt d'anys uns que vivien per allí i que no podien veure els frares. Vam fer moltes fotos sobretot el Titus i el Martell. Vam visitar una cel.la reconstruïda. El Toni es va fotre de lloros mentre mirava el lloc on el monjos feien pastetes amb moltes coses.
Després d'Escaladei vam a anar a veure uns germans que fan vi ecològic. Vam anar a Poboleda. Ecològic vol dir que tot es fa amb cagarades de cavalls i de vaques. El senyor que ens va atendre va parlar molt. Vam tastar vins. La Farré va estar a punt de cantar Asturias patria querida. Van arribar el Magí (Dillinger) i la Lluci. El Magí li fa de marit a la Lluci. El Magí va venir amb un barret. El barret semblava el del Umperi Bogar. El Roca també portava barret. Ja teníem dos barretaires. El Magí i el Roca no van tenir gelos del barret de l'altre i no es van barallar. La visita va durar molt i ens ho van explicar molt bé. Van explicar com feien el vi. Per què un és més car que un altre. Que a prop de les carreteres hi ha més papallones. Que si un es diu Macabeu, l'altre es diu garnatxa. Que si el venen al Canada, als Estats Units i a Tegucigalpa. Vam veure que el Magí hi entén de vins. Com és natural quasi bé va parlar més el Magí que el pagès que ens ho explicava. El Titus no parava de fer fotos i el Martell de prendre notes. Ens vam pensar que ens faria un examen.
Després de la visita vam anar a dinar. El Ramon va dir que tenia l'estómac enganxat a l'esquena. Al restaurant hi havia un recipient amb Lacasitos. Els blaus se'ls havia menjat el Roca. Per dinar ens ho vam menjar tot i no ens van haver de renyar. Vam menjar botifarra negra i blanca, pops, bunyols, patates amb anxoves, pa torrat sense all perquè no en tenien,callos amb cigrons que al Ramon no li agraden, rap amb romesco, corder, patates rosses, samfaina, mongetes seques. També hi havia un plat que no vam entendre: llangonissa. Resulta que la llangonissa és la botifarra crua. Jo i el Martell vam haver de preguntar al cambrer que què era allò.
LA TARDOR I LA CASTANYADA (2a part)
Després de dinar va arribar el poeta Mixeta i l'Ester. El Quim li fa de marit a l'Ester. Jo em vaig postrar literalment de ginolls davant del gran poeta. Després de comprar vi a aquells germans que parlaven tant vam anar al gimnàs. Per anar al gimnàs vam haver de pujar el Turmalet. El gimnàs és el gimnàs on treballa la Teresa. La Teresa ens va fer una classe d'aeròbic. L'aeròbic és pujar i baixar d'una caixa d'estrella damm i fer anar els braços cap aquí cap allà. Van aguantar més les noies que els nois. Hi ha qui va fer bicicleta i qui va aixecar pesos. La Teresa ens va fer una classe de ball. Vam practicar el vals anglès. Semblava que aixaféssim raïm. Aquesta ha estat una metàfora oportuna. Al sortir del gimnàs el Quim es va posar un buf.
Ens vam despedir del Magí i la Lluci. El Magí i la Lluci volien anar a una festa del Jalouin. Aquesta festa es feia al Cortijo de Montblanc. Estaven molt emocionats per anar-hi i ens fotien la tabarra que marxaven, marxaven.
Vam anar a casa del Roca i de la Teresa a sopar. Quan vam arribar vaig veure que venien el Magí i la Lluci. Havien trucat i havien dit una mentida per no anar al Jalouin. Segur que s'hauran de confessar.
A casa del Roca ens van presentar la Bàrbara. La Bàrbara és d'Alemania i el Martell li va fotre un cop al cap amb la guitarra del Sugar. El cop no va ser per ser alemana, va ser involuntari.
Vam menjar patates de Badalona, vam mirar dos vídeos fets pel Martell. Tots vam aplaudir quan es va acabar la projecció. Vam menjar coques de recapte. Vam menjar el llagostins amb ceba i conill amb cargols. No va quedar res i això que tothom deia: ai no tinc gens de gana! El Ramon va estar content quan va veure els cargols. El Titus no parava de fer fotos. El Toni es va posar en un racó i feia cara de felicitat. El Roig i la Núria també feien cara de feliços. El Magí ja no cal dir quina cara feia. El Rondinaire quasi bé no va rondinar. La Palau Carreras ja tenia tots els colors. El fill de la Teresa va menjar ràpid i se'n va anar. Jo al seu lloc hagués fet el mateix. Ens vam veure nou ampolles de xampany més alguna de vi.
El Roca té un sofà d'astronauta.
Els del gènere maculí vam haver d'omplir un llibre en blanc de la Teresa. El llibre era sobre què pensàvem els homes més enllà del sexe. Tothom va estar d'acord en què els homes no pensem en general ni en particular.
Quan van arribar el panellets vam celebrar l'aniversari de la Masdéu. La Masdéu va bufar les espelmes i li vam cantar una cançó d'aquelles dels aniversaris. La cançó no era la gallina turuleta. A la Masdeu li va agradar.
El poeta rondinaire va treure la guitarra. El Martell portava lletres d'unes cançons. Vam estar molt contents cantant. Com que la majoria ja passem de la cinquantena no ens enrecordem les lletres de les cançons. Vam cantar molt fort. Ens ho vam passar molt bé.
El dia de la castanyada m'ho vaig passar la mar de bé i la Laura també. L'any que ve sí déu vol hi tornarem. La tardor m'agrada molt i és molt maca.
©Joan Callau Bartolí
divendres, 28 d’octubre del 2011
Per la Rosa (en el seu aniversari)
dijous, 20 d’octubre del 2011
CARGOLET DE REUS
Cargolet de Reus,
els mercedaris ja veus.
I per fugir...
et falten peus!
Si no corres gaire,
t’atraparà el “rondinaire”.
Si no corres ben fort,
vigila amb els de Rocafort.
Si només corres un poquet,
a la panxa del “Punset”!
Ai si no fuges bé!
se’t cruspirà la Farré.
Si ets cargol vell,
no hi tens res a fer amb el Martell.
I si al final corres com cal,
de res t’hi val,
pobre animal!!!
Accepta si us plau,
que se’t mengi el Callau.
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Pel Callau, del rondinaire (amb cariñu)
Pel feisbuc m’he assabentat
que el Joan Callau Bartolí,
al sopar del divendres
finalment, sí que pot venir.
Doncs quina alegria!
Això no passa cada dia.
el Callau i el “Punset”…
la cosa promet.
Com és un polític de debó
mira! Ja ha posat un “però”
diu que a ballar no es quedarà.
Com li agrada fer-se pregar!
No pateixis!
Quan de retirar sigui l’hora,
tu te’n pots anar,
i que es quedi la teva dona.
Aquesta sí que és bona!!!
Ara de debó,
em fa molta il•lusió
que a la trobada puguis venir.
Com més serem més riurem
i molts cargols menjarem.
Fins divendres doncs,
porta’t bé i sigues bon minyó,
i per alleugerir-te l’espera
la “Misha” t’envia un petó.
(Com estic molt enfeinat,
massa no m’hi he mirat
disculpeu si hi ha alguna errada
Farré, no em trobis cap falta.)
© Quim Sugrañes Aymamí
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Sigues breu Punset!
Una vegada més, una trobada,
i no cal insistir-hi massa,
que en això de juntar-nos
hi tenim la mà trencada.
Aquesta vegada serà el divendres,
21 d’octubre, en hores vespres,
qui pugui venir, quedem a les 7
per acompannyar al “Rovira-Punset”.
El lloc…de trobar és facilet!
Al centre de Lectura de Reus,
-I per arribar-hi?
-Amb els peus!
Allí, amb la nostra presència,
la nostra veu
i el nostre coratge,
donarem la benvinguda
a un nou número de la revista
“Cultura i paisatge”
Força gent mercedària vindrà.
De Rocafort, Santa Coloma,
Montblanc, Cornudella, Reus,…
Faltarà el d’Alguaire!
Però de Tarragona ve el “rondinaire”!
I un de Vilaseca de Solcina...
quedarà petit el Bartrina!!!
Sigues breu Punset,
i acaba d’hora!
que ens esperen banyuts a la cassola,
o a la llauna, o guisats, o amb butifarra...
A Lo bon profit farem molta farra!!!
I després ballaruca,
per fer baixar la manduca.
Això és màgic,
i no hi ha Déu que ho pari.
Visca l’esperit mercedàri!!!
©Quim Sugrañes Aymamí
dilluns, 17 d’octubre del 2011
A Sant Joan
Amb el guia Salvadó hem anat d’excursió,
6 Mercedaris n’eren i 4 què si avingueren.
Les muntanyes anem pujant, mica en mica i anem parant,
una font n’és trobada i molt ben explicada.
Però un arbre què no servia ens tapava l’alegria,
el vàrem apartar i fotos vam poder tirar.
El paisatge es de tardor, però sort de l’olor,
sense aigua caiguda cap fulla punxeguda,
els arbres esperant, algun núvol descarregant.
L’herbolari van muntar unes noies aplicades,
i les fulles recollides amb diaris son secades.
Quant la gana apretava vam anar a veure la Pascula,
allí vam reposar per després continuar.
Més amunt ens vam trobar una bassa per banyar,
com no ens van deixar una foto vam inventar.
Des del mirador, dreta, esquerra, dalt i baix,
mig Catalunya n’és divisada i admirada.
No hem vist Montserrat però poc ha faltat,
la boira ens ha privat de tan bona visibilitat.
Arribem a Sant Joan, una ermita n’és trobada;
una campana n’és tocada i la roca de sota fotografiada.
Una cova que hi ha allà, també ens va emocionà,
baixant anem al tanto, que el camí va de canto.
I cuidado a antrepussar per les pedres què hi ha;
a baix em arribat i Montblanc està esperant.
Uns Mercedaris amb gana busquen on menjar,
amolts llocs ens han dit no, fins que un ens ha donat la solució.
Passin, mengin, i disfruitin,
i fins la propera excursió quan ho digui el Salvadó.
© Titus Güell Torner
diumenge, 18 de setembre del 2011
Les Rondes de Madrid
No vagis a Madrid
a demanar diners
no vagis a Madrid
qu’et roben els calés.
la la rà, la ra la rà,
la la rà, la ra la rà.
Un dia qualsevol
hi va el Duran d’Unió
Un dia qualsevol
li prenen el sarró.
L’Artur no se’n refia
i pren el vell Pujol
L’Artur no se’n refia
no els donen ni un cargol.
No hi vagis sol company
al Madrid dels Borbons
No hi vagis sol company
qu’et tallen els collons.
El primer qu’hem de fer
és buidar-lis “La Caixa”
i als de Repsol també
deixar-los sense faixa.
El tercer d’immediat
tancar los ponts de l’Ebre
que quedi ben aïllat
qui peatge no vol rebrer.
Atents, amics, encara
al següent rodolí:
A Hacienda ningú paga
tots els diners aquí.
Per l’article cinquè
serem Nació d’Europai
pel sisè està clar
a l’ONU tots en tropa.
Quan enviin els tancs
els darem una rosa
i un porronet de vi
contra l’atac de banyes
El dia del comiat
els ho direm tots junts:
A Espanya s’ha acabat
donar diners a munts!
FINAL
Catalunya casal
de tot el que hi vol viure
Catalunya portal
de tota la gent lliure.
la la rà, la ra la rà,
la la rà, la ra la rà.
© E. Punset
diumenge, 28 d’agost del 2011
Cronica d'allò que s'esdevingué en la festivitat de Santa Mònica d'Hipona que se celebra abans de Sant Ramon no Nat.
On s'expliquen los feits que succeïren, les dolces coses que es digueren; les fines menges que es menjaren, les veres paraules que es digueren, qui no va venir i per què Sant Ramon no Nat era no Nat i on va no nèixer.
En l'hora Vespre s'ajuntaren a la Plaça de Sant Francesc 10 donzelles formoses i joliues i 10 hòmens, que què voleu que us digui... En foren els primers arribats els de Sta. Coloma, la Masdeu i els de la terra del torró. Però en el moment de la partida hom hi era, cofois i energètics predisposats a la caminada.
N'eren de tots llocs: De terra del torró, del costat d'un monestir, d'aquell lloc agermanat amb París i Londres, de terra de turistes, de terra mai conquistada pels romans i d'altres d'allà on ho conquistaren tot, del costat d'un riu, d'un poble verd i d'on fan calaixeres.
N'eren de totes les hechures: llargs i prims, amb abdominal i sense, i dos amb mostatxo que més d'un es pensà que si era la Guàrdia Civil, fins que en parlar ja es veié lo allí hi havia i tothom respirà.
Lo primer que hagueren de fer és acordar llur parla per tal que tothom pogués saber les veres paraules que es dirien durant tot lo dia. Resultà que per un error d'educació n'hi havia que deien LLANGONISSA a allò que és la BOTIFARRA CRUA i d'una LLARGA ESTONA n'hi deien UN MOMENT, PUJAR I BAIXAR.
Un cop en lo lloch se tragueren dels sarrons fines i abundoses menges, ja que donchs los nois i les noies que allí s'ajuntaren són entrats en una edat que es mira més la vianda que l'andanda. Mentre tres donzelles i dos homenots se remullaren lo melic en aigua regalada que estira la pell i fa anar la sang més depressa
Hi hagué pernil i llonaganissa (de veritat), cocs amb butifarra crua, dolces figues amb pernil, arròs vegetal un pic coentó, pastís de peix, truites de carbassó, olives de tota mena, comprades i fetes a casa, botifarra negra i blanca, empanada del monestir i CROQUETES DE LA SOGRA que arrencaren l'aplaudiment i l'entusiasme de la parròquia. De postres carquinyolis i teules, safatetes de dolç (1 cada 5) i bombons. Tot empassat amb aigua regalada de la font i vi del priorat que no es podia veure amb got de plàstic (per què no? perquè no), dolça ratafia i licor de ensiamada.
La mestressa, com que la primera volta que hi anaren se portaren bé, sense cremar lo bosc ni enderrocar la casa ni menjar-se los peixos de la bassa, els oferí les seves millors cadires i taules per tal que no haguessen de menjar en lo sòl com fan los cans.
Amb quin goig i quina delícia fou tot menjat i amb quina compostura més continguda fou tot engolit (jo repetiré, passa'm el pernil, algú vol més figues?, collons que bones les croquetes (la meva sogra les fa a mà), jo no trauré el bocata, què hi fots a les olives?, ei que no he provat l'empanada, ai no puc més...; té fot-li al porró...).
Passaren tot seguit a explicar veres històries. Així s'escoltà la del lloro parlador, la de la gitana educada, la del pot de préssec, la de la tenda del Holmes, la del repartiment del pipí, la del bon arquebisbe que ajuda al capellà nou i altres més que se'n faria llarg de racontar.
Amb lo pap ple i lo xarel.lo corrent per les venes se'n pujaren a la Miranda (que és allí on era un moment de res, pujar i baixar). Un creia que era una mossa de bon veure, l'altra que si una fada del bosc i el de més enllà no creia res. Era un lloch sota la falda dels estels, espaiós i cobert de fina i tova herba que feia goig de jaure-hi. Allí se sabé què la Casiopea no era una marca de gasosa, i que la Via Làctea no era semidesnatada. També es cogità si l'all-i-oli podia ser fet per una fembra amb menstruació o no. S'era tan elevat, lo lloch, que es veia Agramunt i Mafet i los llochs de Lilla, Barberà, Pira, Forès i el peatge de l'autopista. També hi hagué qui veié altres coses i qui no veié res perquè es quedà a la fila dels mancos.
També es racontà la meravellosa història de Sant Ramon No Nat i perquè axins se'n deia i quines en foren les causes i quins els motius i en quin poble de la Segarra fou No Nat (en eixe punt fallà la memòria, però tothom hi estigué d'acord) i en quin altre té un Monestir i quin Ramon l'havia de visitar.
Una volta tot dit, cogitat i expressat se'n retornaren a lo lloch on se menjà per acabar la nit amb dolços càntics de les seves veus blanques.
Tothom retornà a llurs vides amb lo esperit enlairat, l'ànim animat i la panxa ben plena i esperant amb deler que eixe dia no haja estat lo últim de compartir amb los amichs.
VET AQUI UN GAT, VET AQUÍ UN GOS I EL ROVIRA JA S'HA FOS
VET AQUÍ UN GOS, VET AQUÍ UN GAT I EL ROVIRA S'HA RAJAT
diumenge, 14 d’agost del 2011
Resum documental i escrit d'UNA NIT SOTA LES ESTRELLES.
1.- Els primers d'arribar, com sempre, els de Sta. Coloma.
2.- La Borrell va venir vestida de Tintin
3.- La Farré estava pressionada pels núvols que hi havia. Se sentia culpable d'haver canviat el dia.
3.- El mestre Salvadó tenia una cosa americana dita Geclac
4.- La Carmina va tenir l'Orla un mes i mig després
5.- EL ROVIRA NO VA VENIR.
6.- Hauríem de declarar les truites del Salvadó PATRIMONI MATERIAL DELS MERCEDARIS. El Ramon sé que hi està d'acord.
7.- A la Maribel i el Nyà només els hi faltava portar una cassola amb fricandó.
8.- Vàrem acordar que les properes sortides el menjar el portaran el Salvadó i el matrimoni corre-caminos. Els demés portarem la gana
9.- No hi ha com anar a sopar a un poble una setmana després de la Festa Major. Encara hi ha les taules i cadires.
10.- EL ROVIRA NO VA VENIR
11.- Fer la pujada dins el cotxe del Nyà a ritme de Bob Seger és Brutal....
12.- El Josep M. (que viu a Buckingam-Bòrrell) va demostrar la perícia en la conducció.
13.- Vam arribar a un lloc dit les 3 Creus, però resulta que només n'hi havia 2
14.- Hi va haver un DISENSO gros entre el Salvadó i el matrimoni Maribel-Nyà sobre en quina direcció hi havia Prades.
15.- EL ROVIRA NO VA VENIR
16.- El Josep M. va demostrar que a part d'arrencar queixals reflexiona sobre la vida i explica un xiste magnífic sobre un pot de préssec gran i l'oftalmòleg.
17.- Vàrem descobrir que quan es reuneixen uns Mercedaris tota la nit l'esperit del Punset es manifesta i es reencarna, en aquest cas en el Martell, que creu en la reencarnació, però que no ens ho va voler-ho explicar.
18.- Vàrem aprendre un munt de coses sobre les casiopees, plèiades, taure, àries (la Maribel és doble àries) i tota la petulèia, gràcies a la Farré i al Martell.
19.- El Ramon i la Farré van portar el ressopó en forma de safateta de cruassants.
20.- EL ROVIRA NO VA VENIR
21.- Vàrem descobrir que el Salvadó pot fer 2 coses alhora: RONCAR i ESCOLTAR el què diuen d'ell (una cosa fantàstica).
22.- La Masdeu (Plusdieu) ens va fer un miting laboral sobre la situació de l'atenció sanitària al tarragonès.
23.- Els més dominguerus van ser el matrimoni Laura-servidor amb el nostre magnífic edredó dins de la bossa de plàstic.
24.- La Masdeu portava coixí i coixinera
25.- EL ROVIRA NO VA VENIR.
26.- La Carmina va anar aa dormir a l'habitació de l'edredó.
27.- Vam marxar sense CONSENS de cap a quina direcció hi havia Prades.
28.- Una proposta assenyada d'enviar un correu al Rovira que digués "Rovira Mamon" no va prosperar.
29.- Hi va haver 3 preguntes transcendentals que no van despertar l'entusiasme general, excepte al Josep M. i al Salvadó (que les despatxava amb displicència).
30.- EL ROVIRA NO VA VENIR
31.- Ah!, per cert, vàrem veure una pluja d' estels molt guapa!!!!!
32.- A trenc d'alba, amb el Martell i la Maribel clapant, vàrem aixecar el campament
© Joan Callau Bartolí
dimarts, 2 d’agost del 2011
Firagost Valls 2011
 |
| Quadre d'Enric Adserà Riba, de la sèrie "pareds del meu taller" |
 |
| Zona Sud presideida per la Maria del Mar |
 |
| Zona Nord presidida pel Gran Callau |
 |
| Concurs de beure amb porró Firagost 2011 :: el Quim va quedar primer! |
 |
| Laura (Callau), Jaume i Titus |
dilluns, 4 de juliol del 2011
Trobada Mercedària - 2 de Juliol de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)